Amb els nostres ulls
Així es com ens ho varem trobar…
Però així es com ho varem visionar
Mirem-nos el Rec amb aquests ulls i aconseguirem transformar aquest barri en el tresor d’Igualada.
Així es com ens ho varem trobar…
Però així es com ho varem visionar
Mirem-nos el Rec amb aquests ulls i aconseguirem transformar aquest barri en el tresor d’Igualada.
El Rec és com una enciclopèdia d’arquitectura, dins els edificis que el componen hi trobem unes tècniques constructives que avui serien molt difícils de reproduir. Cal conservar-ho i donar-ho a conèixer. Les imatges són prou eloqüents.
Fins i tot en el seu pitjor estat d’abandó, el Rec guarda darrere portes tancades espais irrepetibles.
Qualsevol diria que el poema de Boloix i Canela parlava del rec…
Plora en solitud! L’han oblidada
els ocells i les flors i les estrelles,
sols les bruixes, segons algunes velles,
en nits de llamps i trons hi fan bugada.
El passeig de les cabres l’ha amagada
perquè mai s’hi deturin les donzelles,
sap què són picarols i drings d’esquelles,
no sap res de l’aimant ni de l’aimada.
Igualada l’esborra de la llista
quan esmenta ses fonts dignes de nota;
i com que són tants i tants que no l’han vista
i no té per cantor ni una granota,
per això fa la cara tota trista
i li diuen la Font de la Carota.